RNE - Confidències

Miguel Pajares és antropòleg social, expert en Migracions, president de la Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat (CCAR) i escriptor: d’assajos sobre els temes socials que l’interessen (asíl, drets humans, racisme…), però també de novel.la negra i denúncia social. El seu últim llibre és  Crímenes de hambre,  on aborda l’espoli econòmic de les grans companyies multinacionals, que provoca pobresa i moviments migratoris, així com la persecució, de vegades mortal, dels activistes defensors de drets humans. Pajares apunta els veritables responsables de tot això.

Sor Lucía Caram es deixa la pell cada dia en un projecte fascinant –diu--, transformar la vida de la gent. Remou cel i terra per lluitar contra la pobresa, sobre tot la que afecta els infants. No són números –afirma—“són històries dramàtiques, que hem d’escoltar i auscultar des del cor. És qüestió de ser capaços de mirar als ulls –diu--. El secret per transformar el món està a "querer, creer y crear". Si lluitem junts, no hi ha barreres”. La utopia és possible.

Roberto Canessa és un prestigiós cardiòleg infantil, que arrossega la càrrega de l'accident aeri que va patir amb 19 anys. Es va salvar, però va perdre molts amics, companys del seu equip de Rugby. Confessa que encara l'acompanyen, que continuen formant un equip, i no només perquè van servir d'aliment als supervivents. Roberto Canessa ens explica com et canvia la vida quan estàs a prop de la mort. I com, des de la seva professió de metge, ha ajudat a altres a "pujar muntanyes", com les que ell va haver de pujar per tal de sobreviure i poder tornar a casa, ara fa tot just 46 anys.

L’escriptora sueca d’origen iranià Golnaz Hashemzadeh ens parla de la pèrdua que suposa tant la mort com l’emigració a la seva última novel·la, ”Vam ser nosaltres”. Una història amb molt de biogràfic, perquè els seus pares també van fugir de l’Iran, com la protagonista de la novel·la, i van buscar refugi a Suècia, quan ella era molt petita. Una història de superació, de tornar a començar de zero en un país llunyà, com tants ara mateix. I un crit d’esperança: un altre futur és possible.

Metge, home de negocis i, ara, escriptor. Als seus 89 anys, Fernando Aleu ha novel·lat un record d’adolescència: l’intercanvi de presoners entre els nazis i els aliats, a la Segona Guerra Mundial, al Port de Barcelona. En va ser testimoni, és el seu record més viu i l’ha plasmat en un llibre: “El intercambio”, una novel.la històrica, d’espies i d’amor, on Barcelona és protagonista. Optimista de mena, afirma que “el victimisme no aporta; un líder ha de ser positiu i optimista, enganxar i seduir”. Com fa ell, que sempre veu el got mig ple. “Les oportunitats s’han d’enganxar” –afirma. I confessa que es penedeix d’haver abandonat la Medicina, perquè “volia buscar on és l’ànima, i això no ho ha trobat ningú encara”.