RNE - Confidències

Xavier Aldekoa és un enamorat d’Àfrica i dels africans, i no l’agrada que li diguin el “continent oblidat”, sinó més aviat el “continent silenciat”. El periodista diu que amb la seva feina no preten donar veu als que no la tenen, perquè els africans és clar que tenen veu pròpia; el problema és que no els escoltem. Podem escoltar Àfrica i els africans a l’últim llibre que els ha dedicat Aldekoa: “Indestructibles”, una bona definició de la gent d’aquest continent silenciat, però no oblidat.

Com es viu amb un Transtorn Límit de la Personalitat? Què és? Què comporta? N’hem parlat amb l’Ainhoa, diagnosticada de TLP. “Em costa regular les emocions” —explica—. Sents un rebuig total per tot i això et causa dificultats per mantenir les feines i les parelles i problemes familiars”. L’Aihoa fa psicoteràpia per prevenir “les situacions de ira i el caos” que li provocava el transtorn. Un 2% de la població adulta està afectada per un Transtorn Límit de la Personalitat, amb símptomes que no només causen patiment a l’afectat, sinó també al seu entorn, segons ens explica el psicòleg Álvaro Frías, expert en TLP. “Els afectats —ens diu— viuen en un caos constant i no poden consumar res o gairebé res. Pateixen un buit existencial, que els provoca dependències emocionals i caure en conductes temeràries, com les drogues o la hipersexualitat. Poden tenir tendències suicides i autolesives. Els símptomes remeten amb l’edat, però el TLP és per cuidar-lo tota la vida”.

Hi ha una mena de discriminació per edat, que afecta sobre tot les dones. A partir d’una certa edat, al voltant dels 45, és com si les dones ens tornéssim invisibles, sense ni una gota d’atractiu ni, per suposat, d’erotisme. Conscients de tot això, un grup de dones, amigues, heterogènies, han volgut cridar l’atenció sobre aquesta realitat, i ho han fet en un llibre, “Imbatibles”, que neix amb l’aspiració de convertir-se en un moviment que aplegui moltes més dones imbatibles, com l’Ester Pujol, una de les autores. Ella es dedica a la Política, un dels àmbits masculinitzats. Ha estat alcaldessa de Tiana durant 8 anys i reivindica l’apoderament de les dones: “Som rebels, som poderoses —ens diu— i necessitem fer aquest pas d’apoderament. Ho necessitem fer en la mesura que entrem en una etapa de les nostres vides en què és necessari estimar-nos moltíssim nosaltres mateixes i, per tant, necessitem fer un procés de transformació perquè anem cap a un cicle vital de la nostra vida”.

A Arcadi Oliveres, l’agrada definir-se com a “revolucionari” i “radical”. La seva és una revolució pacifista i d’anar a les arrels de les coses —diu. El veterà professor d’Economia critica que els líders polítics siguin “absolutament servils als poders econòmics i mediàtics”, però destaca “les noves formes de la política, les noves esperances” sorgides del 15-M i encara vigents, en forma de “Marees ciutadanes”. Oliveres lamenta la desunió de les esquerres: “La Dreta només pensa en la cartera —diu—, mentre que l’Esquerra és més puritana i té més discrepàncies. És el problema etern de l’Esquerra”. El professor i activista social es mostra molt crític amb “l’Europa d’empresaris al servei del negoci, que tanca les fronteres i de democràtica no en té res”. Sobre Catalunya i el Procés, assenyala que “esperaria que processessin els processadors, perquè han comès una injustícia: empresonar gent innocent que no ha fet cap altra cosa que respectar la voluntat popular. Jo tinc la impressió que hi haurà una condemna, potser no tan gran com s’havia dit, i que hi haurà una rebaixa substancial quan es faci l’apel.lació al Tribunal d’Estrasburg. El que passa és que, entre una cosa i l’altra, el temps va passant i aquesta gent va patint les conseqüències”.

Es diu Alegria i és el que intenta irradiar a l’ Àfrica, a Etiòpia , el país que l’ha robat el cor i al que ha dedicat els últims cinc anys de la seva vida i la seva professió de metge pediatra. Als nens i nenes que no poden somriure —diu— i als que ell retorna el riure i la infància robada. Perquè aquest jove metge té molt clar que “la Medicina és un acte d’Amor per a qui més ho necessita i on més es necessita”. I això és el que dona, amb passió,  Iñaki Alegría , fundador de l’ong “ Alegría sin fronteras ” i director mèdic de l’hospital de  Gambo , una població rural d’Etiòpia.