En guàrdia!

Capítol 724. En ple segle XII, en un moment en què el cristianisme maldava per controlar els dominis reconquerits a Terra Santa, va sorgir una de les primeres ordes religioses de caràcter militar, formada per frares guerrers: l'orde del Temple. Els seus membres, els templers, van deixar darrere seu un rastre de llegendes i suposats misteris, també en l'establiment a Catalunya, que el final tan brutal que van patir va ajudar a alimentar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Sarobe, llicenciat en Història Medieval per la UB; autor del llibre "Rere les passes dels templers. La veritable història de l'orde del Temple en terres catalanes".

Capítol 723. En la seva obsessió per justificar un ideari supremacista, Adolf Hitler va manipular al seu gust els episodis i els símbols més significatius de l'antiguitat grecoromana, per connectar-los amb el seu present. Al projecte de la raça ària li calia un passat ben gloriós. Cansat de veure com els arqueòlegs de les SS no trobaven gaire rastre d'aquest passat al subsòl dels boscos germànics, el Führer va girar la vista cap al sud, a la Grècia i la Roma clàssiques. Es disposava a apropiar-se i reescriure la història d'Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Borja Antela, doctor en Història de Grècia per la Universitat de Santiago de Compostel·la i professor d'Història Antiga a la UAB.

Capítol 722. L'enfrontament desfermat en el costat republicà durant la Guerra Civil entre anarquistes i comunistes es va traslladar a àmbits molt diferents: entre els quals el cinema, concebut com una arma de propaganda política ja des dels temps en què Lenin l'havia proclamat com la més important de totes les arts. En aquest context tan agitat, una productora associada al Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana, dirigit per Jaume Miravitlles, es va mantenir activa al llarg de tots els mesos de la guerra: el seu nom era Laya Films. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Esteve Riambau, historiador, crític i realitzador, director de la Filmoteca de Catalunya i autor del llibre "Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil".

Capítol 721. Des que els romans van descobrir la seda en el segle I fins que el segle XVI Marco Polo va arribar a Catai, el que avui coneixem com la Xina, van transcórrer quinze segles d'intercanvis comercials i culturals intensos i força regulars entre Orient i Occident. Una xarxa comercial d'uns 6.500 quilòmetres s'estenia des de la Xina, des de l'actual ciutat de Xian, fins a Mongòlia, l'Índia, Pèrsia, Aràbia, Síria, Turquia, Europa i Àfrica, travessant deserts i estepes, entre neu i glaceres. Posteriorment, aquesta artèria vital per a l'intercanvi entre civilitzacions l'hem coneguda com la Ruta de la Seda. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dolors Folch, professora d'Història de la Xina a la UPF.

Capítol 720. Les idees que va formular sobre la lluita de classes i la necessitat que la classe obrera participés activament en el funcionament dels governs van conformar l'ideari polític i social d'una part molt important del món el segle passat. Era un intel·lectual i a la vegada un home d'acció. No es va considerar mai a si mateix ni filòsof, ni economista, ni polític... sinó un crític de la filosofia, l'economia i la política. Era Karl Marx. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Alcoberro, llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació a la UB, que manté una pàgina web i un bloc sobre temes filosòfics.